Castell d’Alaró

El Castell d’Alaró és un castell situat al com del mateix nom, al terme municipal d’Alaró a Mallorca. És bé d’interés cultural des de l’any 1931. S’hi arriba per un camí amb trams asfaltats i amb un darrer tram empedrat. Cal completar l’accés a peu. La seva propietat és compartida entre el Bisbat de Mallorca i l’Ajuntament d’Alaró per una part i per l’altra, per un propietari privat.

Puig d'Alaró

Puig d'Alaró

Construcció amb finalitats militars existent l’any 902, quan els sarraïns arribaren a l’illa. En aquell temps ja hi havia una fortificació on els assetjats resistiren vuit anys i sis mesos. La fortificació fou ocupada successivament pels conqueridors de l’illa i el rei en Jaume I el conqueridor se la va reservar quan permutà Mallorca pel Comtat d’Urgell a l’Infant Pere de Portugal.

Entrada al castell

Entrada al castell

El 1343 els ocupants del castell es rendiren a les tropes de Pere el cerimoniós després d’edictes amenaçadors. Als segles XIV i XV, fou progressivament abandonat encara que s’hi mantingué un guarnició militar fins al 1741. A partir d’aquesta data l’ús fou únicament religiós, ja que al 1622 s’hi havia edificat un oratori.

Murada i restes del castell

Murada i restes del castell

Es conserva la muralla del castell amb cinc torres. A l’entrada del recinte trobam un primer portal d’accés , ubicat a l’avantmuralla. Alguns escalons més amunt arribam a una segona porta, imbuïda en una torre de defensa per matacans. És la torre de l’homenatge, popularment coneguda com constipador. A migjorn de la mola del castell hi ha una altra torre molt popular, dita la Presó dels Moros o la Torre de la Cova, a sota de la qual hi ha una cova de Sant Antoni , vestigi d’una antiga ocupació eremítica del segle XVII. De l’interior del recinte destaquen l’oratori , l’hostatgeria i cinc aljubs algun dels quals podria ser de traga àrab. També es possible que un d’aquests aljubs fos emprat esporàdicament com a casa de neu.

Oratori

Oratori

El diumenge després de Pasqua s’hi celebra el Pancaritat i el dia 8 de setembre es fa una romeria al Castell per celebrar la Nativitat de la Mare de Déu. El Castell d’Alaró és un indret farcit de llegendes i històries populars. Consten de l’existència d’un grup de bruixes que habitaven al proper cim de s’Alcadena, que durant la nit col·locaven llargs fils a les muralles del Castell. Tensats els fils, les bruixes cantaven i ballaven fins a la sortida del sol.

Torre de vigilància

Torre de vigilància

Una altra de les històries del Castell va tenir lloc a un dels seus espadats, el penyal de s’Orengar, perillós indret on un alaroner anomenat “en Fonoll” posà mencions que faria l”ullastre esbrancat” durant una hora. Quan estava a punt de complir-se l’hora algú dels qui anava a perdre l’aposta el va empènyer al buit. Des d’aleshores el lloc s’anomena el Salt d’en Fonoll.

Però sens dubte el fet més destacat de tots els qui es conten del castell és la història d’en Cabrit i Bassa. Els fets succeïren l’any 1285 quan dos dels defensors del castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, fidels al rei Jaume II, ironitzaren sobre el nom del rei Alfons d’Aragó. El rei, molt molest, prometé que en acabar el setge els torraria com a cabrits en l’assalt al castell d’Alaró. El gener de 1286 el castell capitulà i el rei complí la seva terrible amenaça a la plaça de la zona urbana de “Los Damunts” (llavors era el centre del poble), anomenada de Cabrit i Bassa, que provocà l’excomunió del rei. A partir d’aquell moment va créixer la devoció popular cap als dos màrtirs, que arribaren a tenir moltes esglésies de Mallorca.

Artículo de diario de Mallorca

Les notícies històriques més antigues relatives al castell d’Alaró ens indiquen que va servir com darrer nucli de resistència dels indígenes de Mallorca enfront de la conquesta islàmica. Segons les fonts, van resistir-hi tancats allà durant vuit anys i cinc mesos, fins que es van acabar els queviures. És citat en les descripcions de Mallorca d’època islàmica i, torna a tenir un paper com recinte de refugi i de resistència en el moment de la conquesta cristiana de 1229. De fet, la conquesta dels castells d’Alaro, Santueri i Pollença es realitza una vegada obtengut un mínim de control sobre l’illa i ja no s’esperava l’arribada de reforços pels musulmans procedents de Tunis.

Els musulmans van valorar molt l’emplaçament  de l’alqueria d’Alaró i van fer de la fortalesa un lloc molt segur. Van construir les torres, els murs emmerlats i diversos aljubs a l’altiplà de gran capacitat, anomenats els aujubs dels moros, per a abastar d’aigua a molta gent en cas de tancament a la fortalesa davant una situació de crisi, com un intent d’invasió. També van conrear les terres del terme construint sínies per regar els horts, arbres fruiters i jardins, i van construir molins hidràulics fariners. Era un dels districtes més valorats de l’illa de Mallorca pels seus olivars, figuerals, vinyars, ramaderia, i per les seves aigües vives, ben aprofitades gràcies al desenvolupament tècnic hidràulic implantat.

El castell d’Alaró, igual que els altres dos castells roquers, era conegut a l’exterior pel seu difícil accés, la qual cosa feia que fossin especialment segurs. S’aixecaven sobre llocs abruptes i llunyans, prenent una posició defensiva adaptada al terreny (fortificació de tipus topogràfic). El que en aquest punt ens ocupa, potser fos el més famós per la inexpugnabilitat del seu emplaçament i per la presència d’un destacament perenne de soldats. En el banquet de 1228 (any previ a la conquesta cristiana), que va oferir a Tarragona Pere Martell al jove rei Jaume I, aquest últim va parlar de Mallorca i dels seus desitjos de conquesta amb aquestes paraules: <<E ha aquesta ciutat de fora tres casteyls molt forts asseguts e sitiats en molt altas montanyas (…), altre dintre terra qui no es pot combatre lo qual es apeylat Alaró>>. El Llibre dels Feyts fa referència a la presa dels tres castells. La crònica descriu com el rei Jaume I pactà la rendició per part de Xuaip, el cap de la resistència a les muntanyes i castells, a canvi de que aquest pogués viure “honradament” (que el perdonassin).

El que es conserva del castell és la muralla amb les cinc torres. A l’entrada al recinte trobam un primer portal d’accés, situat a l’avantmuralla. Uns escalons més amunt, s’arriba a una segona porta en el mur de la torre de l’homenatge, anomenada popularment com constipador. A sud-est de la fortificació, es troba una altra torre anomenada la presó dels moros o la torre de la Cova, sota la qual se situa la cova de Sant Antoni, resta de l’ocupació eremítica del segle XVII (quan es va construir l’oratori el 1622). De l’interior destaca l’oratori, l’hostatgeria i cinc aljubs d’origen àrab. És possible que un d’aquests cinc fora utilitzat com casa de neu.

La fisonomia actual que presenten els castells d’Alaró, Santueri i Pollença a l’actualitat (en millors o pitjors condicions de conservació) és fruit de reconstruccions cristianes d’aquestes antigues fortaleses islàmiques. Els cristians els van modificar al llarg del  segle XIII i principis del XIV, seguint unes concepcions ja arcaïques a Occident. Es tracta de recintes amb merlets i flanquejats per petites torres rectangulars més elevades.

Malgrat l’antiguitat de la fortalesa d’Alaró, no es van trobar en ella, com en els altres dos castells, restes arquitectòniques anteriors a la conquesta islàmica. En tot cas manca una datació detallada de les restes, que podrien datar en època islàmica un dels aljubs. De fet, aquest aljub va cridar l’atenció de l’Arxiduc Lluís Salvador, que ho descriu amb molta precisió: ”Construït amb pedra i morter formant un autèntic formigó. La volta és del mateix material i en ella poden observar-se les marques de les bastides que van servir de suport a la construcció. Aquesta va ser molt cuidada, tant en la utilització de les lloses de marès, col·locades tan horitzontalment que es van utilitzar com voltes d’arc i com mènsules que aguantaven l’inici i la distribució dels arcs”. Per localitzar aquest aljub ha d’accedir-se al recinte per l’única entrada existent: pujar l’escala, creuar la torre de l’homenatge, passar al costat de l’hostatgeria i l’ermita i allunyar-se cap a l’est fins arribar a la zona on es troben cinc aljubs.

Encara que les narracions històriques més antigues citin la presència d’una font d’aigua a l’interior del recinte, aquesta no es conserva a l’actualitat. Falta, per tant, l’estudi d’aquests aljubs per a saber si l’aigua que els omplia era detenguda per vessament o procedia d’algun punt en concret que pogués identificar-se amb l’esmentada font.

Des del castell d’Alaró pot contemplar-se tota l’extensió de Mallorca, excepte la mateixa Serra de Tramuntana. Domina tota l’extensió del Pla central de Mallorca, des de la badia d’Alcúdia a la de Palma. Cap al sud, la vista abasta tota l’illa i fins i tot en dies clars pot veure’s l’illa de Cabrera. Cap a l’est i l’oest s’albiren les badies de Palma i Alcúdia i, entre aquests punts, gran part dels pobles i explotacions del Raiguer de Mallorca. Si fixam la vista en la vall que des d’Alaró es dirigeix cap a l’interior de la Serra de Tramuntana, pot observar-se el sistema hidràulic que permet el reg de l’horta d’Alaró, dissenyat, com tant d’altres a la zona, en època islàmica.

En aquesta època, els castells mallorquins van tenir com únic ús el de refugi de persones i bestiar en moments de crisis. El moment de la conquesta feudal pot servir d’exemple d’aquest ús com refugi durant una crisi.

Abans o després de l’ascensió al castell pot realitzar-se el recorregut pel sistema hidràulic que rega l’horta d’Alaró. Encara que aquest sistema és similar al que pot efectuar-se per uns altres en les valls de muntanya o en zones irrigades més grans, com l’horta de Banyalbufar o la de Valldemossa. Els principis bàsics no varien, canvien les addicions posteriors i el creixement dels nuclis urbans, que han ocupat part dels territoris irrigats.

Anuncios

Publicado el 22 noviembre 2008 en Cultura de muntanya a Mallorca. Añade a favoritos el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: